Deixar enrere el bolquer és un pas molt important per als nostres infants, per aquest motiu us recomanem llegir el següent article que hem estret de la pàgina web de Parentalis (la plataforma online per a les famílies).
ÉS EL MOMENT DE TREURE’NS ELS BOLQUERS!
Saber controlar el pipí i la caca i poder anar sols al bany és un procés d’aprenentatge que, a més, suposa un moment molt important en el camí dels infants cap a la seva autonomia. Per aconseguir que el nostre infant aprengui a controlar els seus esfínters i pugui anar tot sol al lavabo serà important anar-li proporcionant estratègies perquè, de mica en mica, vagi assolint aquestes fites.Les criatures acostumen a aprendre a anar sols al bany a partir dels dos o tres anys. Tot i això cal tenir en compte que el ritme de maduració i creixement de cada infant és diferent i, per tant, haurem de ser pacients i no forçar-lo, respectant els seus temps.
Com els ensenyem a anar al lavabo sols?
Abans de poder anar al lavabo tot sol, l’infant ha de poder anar avançant en la identificació de les seves necessitats fisiològiques i a tenir la consciència del seu propi cos. Per ajudar-lo en aquest procés, li podem plantejar com si es tractés d’un joc llarg durant el qual l’acompanyarem i li oferirem el nostre temps i dedicació per tal que pugui aconseguir el nou repte. La nostra tasca serà motivar-lo per tal que visqui la retirada dels bolquers i l’aprenentatge d’anar sol al lavabo com una superació. Per aquest motiu serà important que, abans d’iniciar el procés, en parlem amb ell i li facilitem unes pautes i hàbits per aconseguir-ho.
Algunes de les pautes que treballarem abans de la retirada del bolquer són:
- L’infant haurà de ser capaç d’indicar-nos si ha mullat els bolquers. Per tal de prendre consciència de la diferència entre estar net i sec o mullat i brut és important que nosaltres li mostrem i li expliquem la diferència: “fill, el bolquer està moll perquè t’has fet pipí, ara el canviarem perquè estiguis net”. Quan ho identifiqui i ens ho digui o ens ho transmeti amb algun senyal, li canviarem el bolquer en aquell moment i, si és possible, el farem participar del procés, per exemple, demanant-li que llenci el bolquer brut a la paperera.
- L’infant, de mica en mica, s’ha d’anar habituant al vàter. Per aconseguir-ho, li podem demanar que s’hi assegui una estona quan traiem el bolquer, anem a fer canvis, abans de banyar-lo, després de cada àpat o cada dues o tres hores. Aprofitarem aquesta estona per estar amb ell i explicar-li que algun dia utilitzarà el vàter per fer les seves deposicions. Passada l’estona que creiem que el nostre fill necessita– mirarem conjuntament si ha fet o no alguna deposició i si és el cas ho verbalitzarem: “has fet pipí, ara cal tirar de la cadena”. També podem incorporar altres rutines, com ara mostrar-li per a què serveix el paper higiènic, com s’utilitza, i la importància de rentar-se les mans després d’anar al lavabo.
- Anar al lavabo ha de ser fàcil. Cal que el vàter sigui accessible i fàcil d’utilitzar per part de l’infant. Podem escollir adaptar-lo, bé amb un reductor de la tassa o amb un elevador antilliscant, o fer ús d’un orinal. En el cas que es faci servir un orinal és important que el nostre fill reconegui que les deposicions es fan al lavabo. Per aquest motiu, evitarem deixar l’orinal en un lloc diferent o, empaitar la criatura amb l’orinal si veiem que comença a fer pipí en algun altre lloc. És millor convidar-lo a què corri cap al lavabo o deixar-lo fer i acabar el procés allà –rentar-se, canviar-lo, etc.–.
- La roba també és important! Així com el vàter ha de ser accessible, la roba ha de ser fàcil de pujar i baixar, evitant bodis, cinturons, tirants, etc. En aquest sentit és cert que si la retirada dels bolquers es realitza amb el bon temps –a la primavera o a l’estiu– l’infant portarà menys roba i potser li serà més còmode, però aquesta no és la clau de l’èxit: allò que cal prioritzar sempre és el nivell maduratiu de l’infant. Mai esperarem o anticiparem la retirada del bolquer prioritzant l’estació de l’any. Allò important són les seves necessitats i el seu procés.
- Tot aprenentatge és més engrescador quan el nen se’n sent partícip i protagonista: per això convé que sempre que tinguem l’oportunitat afavorim que això sigui així. Per exemple, convé comprar amb ell, escollint conjuntament l’orinal o els adaptadors. També els encanta que anem a comprar plegats les calcetes i els calçotets. És una roba que normalment és maca, i a l’infant li acostuma a fer gràcia començar a substituir els bolquers per peces de roba com les que porten els adults de referència.
La retirada del bolquer: el dia
Després de repetir diverses vegades aquestes rutines i que l’infant vagi al vàter de manera regular, potser notarem que ja no embruta tant el bolquer i, en algun moment, serà capaç de fer pipí o caca directament al vàter. Llavors haurà arribat el moment de retirar-li el bolquer.En general és més fàcil que la criatura aprengui a controlar el pipí i la caca durant el dia ja que a la nit, quan dorm, li és més difícil prendre consciència del que passa en el seu cos. És per aquest motiu que podem començar per treure el bolquer només de dia. Ara bé, hi ha infants que també controlen els esfínters de nit i podem fer-ho tant de dia com de nit. Allò important és estar atents a les senyals que ens mostra l’infant i respectar el seu ritme.Si l’infant va a l’escola bressol també serà important acordar la retirada dels bolquers amb els educadors: ells hi passen moltes hores i veuen com es desenvolupa l’infant en el control dels esfínters. També ho comunicarem a aquelles persones que passin llargues estones amb el nostre fill, com ara els avis, els oncles, etc., per tal que tots cooperem i participem activament en el seu procés d’aprenentatge.
Com ho fem?
Ja que la retirada del bolquer de l’infant requerirà de la nostra dedicació i previsió, serà aconsellable iniciar-la en caps de setmana o quan disposem de més temps per estar amb ell. Evitarem iniciar aquest procés en moments de canvis importants, com ara l’arribada d’un germà, els primers dies de l’escola, etc., perquè el nostre fill necessita seguretat i estabilitat, i els moments de canvi no ho afavoreixen.Avisarem l’infant que potser durant els primers dies es mullarà i es tacarà de pipí i caca. Li ho explicarem amb naturalitat i generant-li confiança, dient-li que si s’embruta l’ajudarem a canviar-se la roba perquè no se senti moll o brut. Serà positiu fer participar la criatura en la neteja del que se li hagi escapat: per exemple, portant la roba bruta a la rentadora.També li podem dir que, si nota que té ganes de fer pipí o caca, ens ho digui, per si necessita que les primeres vegades l’acompanyem al vàter, respectant la seva intimitat i decisió. Serà convenient també que nosaltres la convidem a anar al bany de manera freqüent, cada hora o cada hora i mitja, preguntant-li de tant en tant si té ganes de fer pipí o caca i fent atenció a aquells senyals que ens poden indicar que la criatura pot tenir la necessitat d’anar al vàter –creua les cames, fa ballarugues, etc.–.Serà important que, durant el procés, la família es mostri comprensiva: és habitual que les primeres vegades la criatura no arribi a temps al lavabo o que ens avisi que té ganes d’anar al vàter quan ja ha fet les seves necessitats. Ens aquests casos, no ens hem d’enfadar. Li explicarem una altra vegada que quan en tingui ganes ha de mirar d’avisar-nos abans, o ha de procurar no esperar-se, i l’animarem dient-li que la propera vegada o aviat ho farà bé. De mica en mica, l’infant anirà regulant els seus temps.Fins el moment en què la criatura no sigui del tot autònoma en l’hàbit d’anar al vàter, serà convenient portar a sobre una bossa amb roba i sabates de recanvi, tovalloletes, etc. Si fem sortides podem intentar pensar en llocs on hi hagi lavabos de fàcil accés. Si ho considerem oportú, podem folrar els seients del cotxe, el sofà, posar una funda al llit, etc.És important reconèixer a l’infant el seu esforç quan faci servir el vàter, expressant amb paraules allò que ha aconseguit: “Avui no has mullat el llit i has anat tot sol al vàter quan t’has llevat”. D’aquesta manera el farem sentir orgullós dels seus assoliments, adonant-se que li prestem atenció i que a nosaltres també ens fa feliços.
La retirada del bolquer. La nit
Quan el nostre fill ja hagi après a fer servir el vàter de dia i comenci a deixar sec el bolquer durant la nit, diverses vegades seguides, l’animarem a retirar-lo, també per anar a dormir.El control de les deposicions a la nit pot trigar en arribar, tot i que també pot aparèixer de manera espontània com a conseqüència de l’aprenentatge diürn d’anar al vàter. Allò important és que siguem pacients, convidant-lo a què vagi al lavabo abans d’anar a dormir i, si ho considerem oportú, despertant-lo a la nit.
E.B.M. Colobrers 